■ amoixar

Partició sil·làbica: a_moi_xar
Etimologia: de moix1 1a font: s. XV
    verb transitiu
    1. Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. Li agradava d’amoixar el cadell.
    2. per extensió La mare amoixa els cabells del seu fill.
  2. figuradament Recaptar la benvolença, el consentiment, l’aquiescència, etc. (d’algú), amb afalacs, amb manyagueries. Amoixa la seva tia per poder fer el que li dona la gana.