■ amonestació

Partició sil·làbica: a_mo_nes_ta_ci_ó
Etimologia: de amonestar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. dret canònic Cadascuna de les publicacions a les esglésies, de paraula o per escrit, del nom i d’altres circumstàncies dels qui volen contreure matrimoni per aquell temps, amb el fi de requerir dels fidels la manifestació dels impediments que hi puguin ésser oposats.
  2. Amonestament.