■ amortidor2
| | amortidora

Etimologia: de amortir
    adjectiu
  1. Que amorteix.
  2. solució amortidora química física Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts.



    3. Vegeu també:
    amortidor1