■ anacreòntic | anacreòntica

Partició sil·làbica: a_na_cre_òn_tic
Etimologia: del nom del poeta gr. Anakréōn, -ontos 1a font: 1839, DLab.
    poètica
  1. adjectiu
    1. A la manera d’Anacreont. Oda anacreòntica.
    2. En la poesia grega i llatina, dit de diversos metres usats per Anacreont, assenyaladament del dímetre iàmbic catalèctic i del dímetre jònic amb anàclasi.
  2. femení Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.