■ anacústic
| | anacústica

Partició sil·làbica: an_a_cús_tic
Etimologia: de an- i el gr. akoustikós ‘acústic’
    adjectiu
  1. No acústic, que impedeix la propagació del so.
  2. zona anacústica astronàutica Zona de l’alta atmosfera on, a causa de la ja excessiva separació de les molècules, es fa impossible la propagació del so.