■ anàfora

Etimologia: del gr. anaphorá, comp. de aná ‘de nou’ i phérō ‘portar’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. lingüística
    1. Relació de referència entre un element lingüístic i un d’anterior en el discurs.
    2. Element lingüístic que s’interpreta segons un referent anterior.
  2. literatura Repetició del mateix mot o el mateix grup de mots al començament de dues o més clàusules successives.
  3. litúrgia
    1. En les litúrgies orientals, part central de la missa, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
    2. En els ritus orientals, especialment els no bizantins, conjunt format per l’anàfora estricta més unes pregàries precedents i unes de subsegüents.