■ andana

Etimologia: d’origen incert, potser manlleu nàutic de l’it. dial. andana, der. d’un b. ll. andagĭne, alteració del ll. indago, -ĭnis ‘rotllada de caçadors’, d’on passà a ‘sèrie de naus’ 1a font: 1318
    femení
    1. Llenca de terreny més o menys ampla, formant esglaó, que voreja un moll i és destinada als vianants.
    2. Vorera.
  2. transports Llenca de terreny que voreja la via a més alçada i serveix per a facilitar a les persones de pujar als trens i de baixar-ne.
  3. agricultura
    1. Cadascuna de les llenques de terra que, en fer la llaurada d’una peça, resten sense llaurar a l’un cap i a l’altre i que després hom llaura transversalment, cava o deixa sense conrear.
    2. Llenca de terra entre els termes de dos camps contigus, entre rengle i rengle d’una vinya, entre rem i rem d’una dallada.
    3. Cadascuna de les línies de farratge que resten al camp una vegada dallat aquest.
  4. marina, marítim Línia o filera, especialment de peces usades en construcció naval. Andana de baus, de taulons, de nanses.
  5. marina, marítim Sèrie de vaixells col·locats paral·lelament, l’un al costat de l’altre, a fi d’ocupar poc espai. Atracar en andana.
  6. indústria tèxtil
    1. Prestatge de canyís, de fusta amb forats o de tela metàl·lica on és feta la cria dels cucs de seda i que després serveix per a estendre-hi i assecar-hi els capolls obtinguts.
    2. Conjunt d’aquests prestatges.