■ anecoic
| | anecoica

Partició sil·làbica: an_e_coic
Etimologia: de an- i el gr. ēkhṓ ‘eco’
    adjectiu
  1. Sense eco.
  2. cambra anecoica electroacústica Cambra no reverberant, anomenada també cambra sorda, destinada a efectuar mesures acústiques.