■ anelèctric
| | anelèctrica

Partició sil·làbica: an_e_lèc_tric
Etimologia: de an- i elèctric
    adjectiu electricitat
  1. Dit de la substància no susceptible d’electritzar-se per fricció si no és prenent precaucions especials per a isolar-la.
  2. Conductor (en contraposició a dielèctric).