anel·lació

Partició sil·làbica: a_nel_la_ci_ó
Etimologia: del ll. anĕllus, dimin. de anŭlus ‘anell’
femení química orgànica Denominació genèrica de diverses reaccions emprades per a la construcció d’anells carbonats a partir d’un compost cíclic preexistent i d’un fragment de cadena oberta.