■ angèlic
| | angèlica

Etimologia: de àngel1 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als àngels, de la natura dels àngels. Salutació angèlica.
    2. el doctor angèlic Sobrenom donat per la filosofia escolàstica a sant Tomàs d’Aquino.
  2. femení botànica
    1. Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Angelica archangelica), aromàtica, de fulles dividides i acabada en una gran umbel·la d’umbel·les.
    2. Abusivament, angèlica borda.
    3. Dicorínia.
    4. angèlica borda Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Angelica silvestris), més baixa que l’angèlica, de grosses umbel·les compostes i de fruit d’ales amples.
  3. femení litúrgia Anunci solemne de la Pasqua que canta el diaca el Dissabte Sant davant el ciri pasqual, anomenat també exúltet i pregó pasqual, que comença amb els mots llatins Exsultet iam angelica turba caelorum.
  4. àcid angèlic química Àcid carboxílic insaturat, de fórmula C5H8O2 que es troba a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana, utilitzat antigament com a sedant.