■ anivellació

Partició sil·làbica: a_ni_ve_lla_ci_ó
Etimologia: de anivellar
    femení
    1. Acció d’anivellar;
    2. l’efecte.
  2. topografia
    1. Conjunt d’operacions que tendeixen a trobar les diferències d’altitud entre dos punts del terreny o més, amb relació a un pla de referència horitzontal.
    2. placa d’anivellació Clau amb cabota semiesfèrica i una virolla soldada que serveix per a assenyalar punts de caire provisional.
  3. cargol d’anivellació tecnologia Cargol emprat per a posar horitzontal un pla mitjançant el moviment de la rosca, que varia la distància entre el pla de suport i el que hom vol anivellar.