■ anovulació

Partició sil·làbica: an_o_vu_la_ci_ó
Etimologia: de an- i el ll. científic ovulatio, -ōnis, der. de ovulare, der., al seu torn, de ovŭlum, neologisme també format sobre el ll. ovum amb el sufix dimin. ll. -ulus
    femení
  1. biologia Manca espontània o provocada de l’ovulació.
  2. medicina Manca d’ovulació subsegüent a l’administració d’un anovulatori o a la realització de qualsevol pràctica anovulatòria.