■ anticadència

Partició sil·làbica: an_ti_ca_dèn_ci_a
Etimologia: de cadència
    femení fonètica, fonologia
  1. Forma particular de tonema ascendent mitjançant el qual es caracteritzen un bon nombre de construccions interrogatives absolutes en moltes llengües, per oposició a les asseveratives.
  2. Diferenciació dels membres d’una oració encadenats mitjançant elements d’entonació tensa i que roman suspesa.