antiinductiu
| | antiinductiva

Partició sil·làbica: an_ti_in_duc_tiu
Etimologia: de inductiu
    adjectiu
  1. Que s’oposa a la inducció.
  2. electricitat Dit de l’element conductor disposat d’una manera adequada per tal d’aconseguir de reduir la inducció electromagnètica a un valor mínim.