■ antinòmia

Partició sil·làbica: an_ti_nò_mi_a
Etimologia: del ll. antinomia, i aquest, del gr. antinomía ‘contradicció en les lleis’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Oposició d’una llei o una regla a una altra llei o una altra regla.
  2. dret Contradicció real o aparent entre dues lleis o entre dos preceptes d’una mateixa llei.
  3. filosofia Contradicció entre dues proposicions que, considerades separadament, tenen tantes raons justificadores l’una com l’altra.
  4. lògica Paradoxa.