■ anul·lació

Partició sil·làbica: a_nul_la_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. annullatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’anul·lar;
    2. l’efecte.
  2. dret
    1. Acció d’anul·lar un acte o un negoci jurídic;
    2. l’efecte.