■ anul·lar

Etimologia: de nul 1a font: 1357
    verb transitiu
    1. Fer tornar nul, destruir, especialment llevar valor o força (a una llei, un tractat, una disposició). Han anul·lat dues parades d’autobús. Li va anul·lar tots els arguments. El govern ha anul·lat la llei del comerç.
    2. figuradament Deixar (algú) sense iniciativa, destruir la personalitat (d’algú) fent que deixi de ser un mateix. L’autoritarisme del director anul·la els treballadors.
  2. dret Declarar invàlid i sense efectes legals (un acte o un negoci jurídics).
  3. esports Invalidar (els punts assolits en una competició esportiva) pel fet d’haver incorregut en alguna acció antireglamentària.