■ anxiolític
| | anxiolítica

Partició sil·làbica: an_xi_o_lí_tic
Etimologia: comp. híbrid del ll. anxius, -a, -um ‘ansiós’ i -lític1
    farmàcia, indústria farmacèutica i psiquiatria
  1. adjectiu Que combat l’ansietat; tranquil·litzant. Propietats anxiolítiques.
  2. masculí Psicofàrmac que, actuant sobre el sistema nerviós central, suprimeix la intranquil·litat i l’excitació pròpies de l’ansietat. És anomenat també tranquil·litzant.