■ aparellador1
| | aparelladora

Etimologia: de aparellar1 1a font: s. XVI
  1. adjectiu i masculí i femení Que aparella o prepara.
  2. masculí i femení construcció Professional del ram de la construcció que supleix l’arquitecte en la vigilància de les obres, comprova la correcta execució de les previsions dels plans, resol problemes d’execució i revisa la bona qualitat dels materials, les mides, els preus unitaris i les factures del constructor.



    3. Vegeu també:
    aparellador2