apel·lació

Accessory
Partició sil·làbica: a_pel_la_ci_ó
Etimologia: del ll. apellatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. Acció d’apel·lar.
  2. Nom que hom dona a algú o a alguna cosa. Jaume I ha rebut l’apel·lació de “Conqueridor”.
  3. dret processal Recurs judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge o d’un tribunal interposa davant un jutge o un tribunal superior per tal que aquest resolgui de bell nou sobre l’afer.