apel·lar

Accessory
Etimologia: del ll. apellare ‘adreçar la paraula, cridar algú, apel·lar’; antigament apellar i modernament amb pronúncia llatinitzant de l·l a causa de l’ús predominantment jurídic del mot 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb intransitiu
  1. Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat. No podent aconseguir-ho a les bones, apel·là a la severitat.
  2. dret processal Interposar una apel·lació. Ha apel·lat contra la sentència.