■ aplanètic1
| | aplanètica

Etimologia: de a-1 i el gr. planētikós ‘errant’
    adjectiu òptica
  1. Dit del sistema òptic en el qual no hi ha aberració cromàtica ni esfèrica. Lent aplanètica.
  2. superfícies aplanètiques En un sistema òptic, lloc geomètric dels punts d’incidència quan l’angle format pels raigs incidents amb l’eix principal varia de manera que és mantinguda la condició d’aplanetisme entre A i A′.



    3. Vegeu també:
    aplanètic2