■ aplaudir

Partició sil·làbica: a_plau_dir
Etimologia: del ll. applaudĕre, íd., der. de plaudĕre ‘donar cops’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. intransitiu Batre de mans en senyal de viva aprovació, d’entusiasme. La gent aplaudia molt.
  2. transitiu Demostrar (a algú) l’aprovació, l’entusiasme, aplaudint o batent de mans. El públic l’aplaudí càlidament.
  3. transitiu figuradament Demostrar una viva aprovació (per una cosa). Tothom ha aplaudit aquest canvi.