■ apocinàcies

Partició sil·làbica: a_po_ci_nà_ci_es
Etimologia: del ll. apocynon, i aquest, del gr. apókynon, mena de planta, i -àcia
    femení botànica
  1. plural Família de contortes integrada per plantes herbàcies perennes o llenyoses proveïdes de tubs laticífers generalment amb substàncies tòxiques.
  2. singular Planta de la família de les apocinàcies.