■ apogeu

Partició sil·làbica: a_po_geu
Etimologia: del gr. apógeion ‘allunyament de la terra’, de apó ‘des de’ i gē͂ ‘terra’
    masculí
  1. astronomia Punt de l’òrbita de la Lluna, d’un satèl·lit artificial o, segons la hipòtesi aparent, d’un altre astre en què aquest és més distant de la Terra.
  2. figuradament Grau superior d’una cosa.