■ apostasia

Partició sil·làbica: a_pos_ta_si_a
Etimologia: del ll. td. apostasia, del gr. apóstasis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’abandonar algú la religió que professa.
    2. per extensió Acció d’abandonar, de desertar, totalment un partit, una doctrina.
  2. dret canònic
    1. Abandó total de la fe cristiana després de rebut el baptisme.
    2. Per a un eclesiàstic ordenat, abandó dels ordes sense llicència i retorn a la vida laical.
    3. Per a un religiós, abandó, sense dispensa, dels vots solemnes.