■ aprés2

Etimologia: der. d’un verb apressar, ll. vg. *appressare, freqüentatiu de apprimĕre ‘estrènyer, oprimir’ (participi appressus, -a, -um), der. de premĕre ‘estrènyer’ 1a font: s. XIX
masculí [plural apressos] Lloc destinat a munyir-hi el bestiar.


Vegeu també:
aprés1