■ apropiació

Partició sil·làbica: a_pro_pi_a_ci_ó
Etimologia: de apropiar
    femení
    1. Acció d’apropiar o d’apropiar-se;
    2. l’efecte.
  2. catolicisme Procediment teològic pel qual una activitat o una propietat comuna a les tres persones de la Trinitat és atribuïda preferentment a una d’elles.
    1. dret Acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o de disposar-ne en concepte de propietari definitiu.
    2. dret penal Apropiació no justificada jurídicament.