aquilègia

Partició sil·làbica: a_qui_lè_gi_a
Etimologia: del ll. cient. aquilegia, comp. de aqua ‘aigua’ i legĕre ‘recollir’
    femení
  1. botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les ranunculàcies (Aquilegia sp), de flors amb cinc pètals blaus i esperonats.
  2. heràldica Figura representada en forma de campaneta amb la tija cap amunt.