■ araucà
| | araucana

Partició sil·làbica: a_rau_cà
Etimologia: del nom de la localitat xilena d’Arauco
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als araucans o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile.
  3. masculí lingüística Llengua parlada a Xile, pels volts de Valdivia i Concepción, i a l’Argentina, sobretot a la regió de Neuquén (sovint rep el nom de maputxe).