àrbitre
| | àrbitra

Accessory
Etimologia: del ll. arbĭter, -tri, íd. 1a font: s. XIII
Body
    masculí i femení
  1. Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi.
  2. Definidor, que dona la pauta, que dicta la llei, en alguna matèria. És l’àrbitre de l’elegància.
  3. Persona que pot obrar per ella mateixa amb absoluta independència. Ésser, algú, àrbitre dels seus actes.
  4. esports
    1. En les competicions esportives, persona encarregada d’interpretar les regles del joc, de sancionar els jugadors que les transgredeixen i, en els casos dubtosos, de decidir el guanyador i el perdedor.
    2. àrbitre assistent (o simplement assistent) En el futbol, qualsevol dels dos membres de l’equip arbitral, situats a les bandes del terreny de joc, que tenen la missió d’advertir l’àrbitre de les infraccions comeses en un sector o una línia del camp.
    3. quart àrbitre Membre de l’equip arbitral que s’encarrega, entre altres funcions, de controlar les substitucions de jugadors, supervisar l’equip del jugador entrant i indicar el temps de descompte, i que substitueix qualsevol dels altres tres àrbitres en cas de necessitat.