■ arcuació

Partició sil·làbica: ar_cu_a_ci_ó
Etimologia: del ll. arcuatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció d’arcar o corbar, incurvació;
    2. l’efecte.
  2. Conjunt d’arcs iguals i contigus disposats en un mateix pla amb finalitat decorativa.