■ areòpag

Partició sil·làbica: a_re_ò_pag
Etimologia: del gr. Areiópagos ‘puig consagrat a Ares’, comp. de areiós ‘propi de Ares’ i págos ‘puig’
    masculí
  1. història Consell aristocràtic d’Atenes.
  2. per extensió Assemblea de magistrats, de savis, de persones amb autoritat i competència en una matèria.