■ argenter
| | argentera

Etimologia: del ll. argentarĭus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení
    1. Persona que treballa l’argent i d’altres metalls preciosos.
    2. Persona que ven objectes d’argent i d’altres metalls preciosos, joier.
  2. masculí història Receptor i administrador dels béns d’una església, d’una institució, d’una ciutat, d’un príncep, d’un noble, etc.
  3. masculí història Funcionari municipal que tenia per missió d’avaluar i de pesar les monedes i de retirar de la circulació les que no reunien les condicions legals.