■ argonauta1

Partició sil·làbica: ar_go_nau_ta
Etimologia: del gr. Argṓ, nom d’una nau, i naútēs ‘mariner’
    masculí
  1. mitologia i literatura Cadascun dels cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la recerca del velló d’or.
  2. marina, marítim Tipus d’embarcació de regates de 3,80 m d’eslora.



    3. Vegeu també:
    argonauta2