■ armat
| | armada

Etimologia: de armar 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Proveït d’armes.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’animal que té les ungles d’un esmalt diferent del del cos.
    2. Dit de la sageta o la llança amb la punta d’un esmalt diferent del del pal.
    3. Dit d’un braç cobert d’un braçal.
    4. Dit d’un cavaller revestit de cuirassa.
    5. Dit d’una cama coberta amb la gambera.
  3. masculí folklore Cadascun dels homes vestits com els antics soldats romans que precedeixen les processons de Setmana Santa.
  4. masculí ictiologia Malarmat.
  5. adjectiu tecnologia Dit d’un objecte o una matèria als quals hom aplica ferro o un altre metall per tal de reforçar-los o simplement de guarnir-los. Porta armada. Vidre armat.