■ àrnica

Etimologia: del ll. científic arnica, probable deformació del gr. ptarmikḗ ’planta que fa esternudar’, de ptarmikós ‘esternutatori’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. botànica Herba perenne de la família de les compostes (Arnica montana), de flors grogues riques en arnicina amb què hom prepara la tintura d’àrnica.
  2. tintura d’àrnica farmàcia, indústria farmacèutica Extret alcohòlic d’àrnica.