■ arrendament

Etimologia: de arrendar
    masculí
    1. dret civil Acció d’arrendar;
    2. dret civil l’efecte.
    3. arrendament a preu comptat Arrendament que es paga amb diners.
    4. arrendament financer economia Tècnica de finançament per a l’ús o l’adquisició de maquinària o de béns d’equip de cost elevat i ràpida obsolescència, que resulta d’una combinació de l’arrendament amb la compravenda mitjançant la qual l’arrendador es compromet a fornir l’arrendatari del bé en qüestió per un temps determinat i a canvi d’un preu en concepte d’utilització. És anomenat també lísing.
  2. dret civil Contracte d’arrendament.
  3. dret civil Preu de l’arrendament.