■ arrogació

Partició sil·làbica: ar_ro_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. arrogatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció d’arrogar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret romà Adopció d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
  3. arrogació de funcions dret penal Delicte consistent en el fet que un funcionari de l’administració pública s’atribueix funcions judicials o impedeix l’execució de les resolucions dels tribunals, o que un jutge s’atribueix funcions d’una autoritat administrativa o impedeix l’exercici legítim de les atribucions d’aquesta.