■ arronsar

Etimologia: d’origen incert, probablement de l’àr. ar-råmz, romz ‘signe fet amb la cara, ullet’; de la idea d’arrugar una part de la cara es va passar a la de contreure en general 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Disminuir per contracció el volum (d’alguna cosa, especialment el cos o alguns dels seus membres). Arronseu més les cames.
    2. arronsar les celles Arrufar-les.
    3. arronsar les celles figuradament Demostrar enuig, sorpresa.
    4. arronsar les espatlles figuradament Demostrar ignorància, indiferència.
  2. pronominal
    1. Arronsar-se de fred.
    2. figuradament Perdre el coratge, la resolució, intimidar-se. Baladreja molt, però amb quatre raons s’arronsa.
    3. arronsar-se-li el melic (a algú) figuradament Agafar algú molta por.