■ arrufar

Etimologia: relacionat amb rufià i el ll. rūfus ‘pèl-roig’, que en sembla l’origen; de l’aspecte de la pell rogenca es degué passar al de pell eriçada, com pell de gallina
    verb
  1. transitiu
    1. Fer rufes (en alguna cosa); arrugar.
    2. Contreure (alguna part de la cara) fins a arrugar-se la pell. Arrufar el front.
    3. arrufar les celles (o el nas) figuradament Manifestar desgrat, desaprovació. No arrufis el nas: ho has de fer i prou.
  2. pronominal Eriçar-se, estarrufar-se, els cabells, el pèl. El gos ni l’ha vist, però al gat se li ha arrufat el pèl.