■ ascendent

Etimologia: de ascendir 1a font: s. XIII, CTort.
  1. adjectiu Que ascendeix, que va de baix a dalt. Direcció ascendent.
  2. adjectiu astronomia Dit dels astres en incrementar llur altura per damunt l’horitzó.
  3. adjectiu botànica Dit de les tiges que, després d’haver començat a créixer en una direcció aproximadament horitzontal, prenen una direcció de creixement vertical o obliqua cap amunt.
  4. adjectiu música Dit de tot interval o tot seguit d’intervals en què qualsevol so (fora del primer) és més agut que l’anterior.
  5. masculí i femení Parent de la línia ascendent que precedeix en la successió genealògica.
  6. masculí figuradament
    1. Autoritat, predomini moral. Abusar de l’ascendent que hom té sobre els altres.
    2. usat absolutament Tenir molt d’ascendent.
  7. masculí astrologia Punt del zodíac que apareix sobre l’horitzó en un moment donat, com el del naixement d’algú, i que, segons l’horòscop, hom suposa que té una influència sobre la seva vida o la seva fortuna.
  8. línia ascendent En genealogia, línia que va de fills a pares.