■ aseïtat

Partició sil·làbica: a_se_ï_tat
Etimologia: del b. ll. escolàstic aseĭtas, -ātis, der. de a se ‘d’ell mateix’
femení filosofia Terme filosòfic que expressa el caràcter de l’ésser que té en ell mateix el principi del propi ésser i que, per tant, no depèn de cap altre.