asiànic
| | asiànica

Partició sil·làbica: a_si_à_nic
Etimologia: del ll. asianus, -a, -um ‘asiàtic’
    obsolet història i lingüística
  1. masculí i femení Terme creat per a designar els individus d’un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent als asiànics.