■ assetjar

Etimologia: de setge 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. Posar setge (a un indret). No era gaire difícil assetjar una ciutat voltada de turons.
  2. per analogia Voltar (un indret) impedint de sortir-ne, tractant d’entrar-hi. Es troben en un refugi assetjats per la neu.
  3. figuradament Importunar insistentment (algú) amb pretensions, preguntes, etc. M’assetja un dia sí l’altre també perquè li deixi diners. L’han acusat d’assetjar sexualment una empleada.