■ assolir

Etimologia: der. de sol4 ‘solitari’, mot que prengué origen en el sentit d’agafar algú (com delinqüents) desprevingut 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Atrapar (algú sol i indefens). El van assolir en descuit.
  2. Atrapar (algú); aconseguir.
  3. Aconseguir (alguna cosa); atènyer.