atibacar

Etimologia: de tibar amb encreuament de atabacar ‘ficar en tabac’ o de atacar [de pólvora]
    verb dialectal
  1. transitiu Atapeir. Atibacar un calaix de coses inútils. Séquies atibacades de residus.
  2. pronominal figuradament Atipar-se. Atibacar-se de dolços.