■ àtic2
| | àtica

Etimologia: del ll. attĭcus, i aquest, del gr. attikós, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De l’Àtica (regió de Grècia) o de l’àtic (dialecte).
  2. adjectiu Dit de l’estil literari o artístic pur, simple i d’una elegància refinada.
  3. masculí lingüística Dialecte grec parlat a Atenes en l’època clàssica.
  4. fase àtica geomorfologia Fase tectònica del cicle neoalpí.



    5. Vegeu també:
    àtic1