■ atordir

Etimologia: variant de estordir, der. de tord 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Pertorbar els sentits per efecte d’un cop, d’un soroll extraordinari. Ha quedat tan atordit després de la patacada que de moment no pot conduir.
  2. figuradament Fer perdre la serenitat, la presència d’esperit, el cap. Tantes presses m’atordeixen.